text periodístic

Forma part del gènere informatiu, i és un text narratiu que informa de manera objectiva d’un fet actual d’interès públic. La notícia ha de ser breu, clara i impersonal.

La notícia s'estructura a l'entorn de sis preguntes bàsiques: qui protagonitza?, què ha passat?, quan ?, on ?, per què ha ocorregut? i com s'ha esdevingut?

Presenten una estructura fixa que contenen les següents parts:

• Titular: expressa l'essència de la notícia.

• Subtítol: descripció que matissa o desenvolupa el titular, es fa a partir d'una oració.

• Entradeta: és el primer paràgraf, escrit en negreta i proporciona les dades bàsiques de la notícia: el qui i el què.

• Cos de la notícia: respon a la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Inclou els detalls i les declaracions dels protagonistes dels esdeveniments. Si la notícia és àmplia, s'acostumen a posar titolets en negreta cada tres paràgrafs. El suport gràfic es fa a base de fotografies, que porten un peu.

La informació d’una notícia sol aparèixer per ordre de rellevància; per això se sol dir que l’estructura d’una notícia té forma de piràmide invertida: comença donant al lector la informació més rellevant (titulars i entrada) i després la va completant amb detalls secundaris en els paràgrafs posteriors.

Una notícia és l’exposició d’un fet d’actualitat. Una notícia serà menys important o més en funció de: la proximitat, la quantitat de gent afectada , la singularitat, el caràcter tràgic, l’actualitat, l’interès humà i la repercussió.

És un text informatiu extens que va acompanyat de fotografies, gràfics i imatges. Pot incloure l’opinió de testimonis o d’especialistes en forma d’entrevista o de crònica.

El reportatge és un article periodístic d'extensió variable que tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de buscar-la.

El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents:

• amplia un fet d'actualitat, narrat des de l'òptica del protagonista.

• desenvolupa un tema concret que capta l'atenció del públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar.

El reportatge, com la notícia, està organitzat en títular, subtítol, entradeta, cos de la informació i el suport gràfic. Però, en aquest cas, el cos de la informació és extens i inclou les dades, les causes, les conseqüències o les vivències del reporter. Acostuma a haver-hi entrevistes, declaracions, anècdotes, testimoniatges, citacions, etc, i s'acompanyen de fotografies, mapes, gràfics o gràfics, i tot plegat complementa la informació donada per l'autor.

Hi ha diverses classes de reportatge. Els més importants són el d'esdeveniments, que presenta les dades en relació amb el seu interès, i el d'acció, que presenta el reporter com a protagonista de manera que el lector rep la informació com si l'estigués vivint i segueix un ordre temporal. Aquest tipus de reportatge acostuma a incloure-hi aspectes d'interès humà de caire sentimental o dramàtic.

La crònica és un relat periodístic que informa d'una notícia i alhora la interpreta i la valora d’acord amb el punt de vista de l'autor i el seu treball de recerca sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. El cronista narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d'interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible.

L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc. També tenen el suport gràfic de fotografies.

Segons la seva finalitat poden ser informatives o interpretatives.

• La crònica informativa és el gènere propi del corresponsal o enviat especial.

• La crònica interpretativa està vinculat a un cronista especialitzat. Té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets. Aquest tipus de cròniques se subdivideixen segons quina en sigui la temàtica: crònica negra, esportiva, política, de societat i cultural.

Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, gent més experta en els fets o situacions que comenten. L'autor de l'article d'opinió sol seguir un estil propi, un redactat personal que el fa característic (més seriós, irònic...)

L'estructura d'un article és molt diversa, tot i que principalment s'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa, amb raonaments divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc.

És un text redactat per un mitjà de comunicació que valora i interpreta una notícia rellevant amb l’objectiu de crear un estat d’opinió entre el públic, sempre sota l'òptica de la direcció del mitjà; reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat.

L'estructura de l'editorial és la següent:

• La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.

• El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments

• La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.

Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables).

És un text que dona a conèixer i valora una obra literària o artística, una representació teatral o un espectacle musical, una pel·lícula o un programa de televisió, una exposició o una pàgina web, un espectacle esportiu o lúdic, etc.

És una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en la ressenya informativa i avaluadora d'aquesta obra. Normalment l'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora.

Les cartes a la direcció són textos redactats pels lectors dels diaris o les revistes en què expressen les seves opinions (crítiques, denúncies, comentaris) sobre fets d’actualitat, declaracions públiques, decisions polítiques, etc.

Cada mitjà té les seves normes, però normalment no han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les correccions ortogràfiques adients.

Text creat entre dues persones a partir de preguntes (de l’entrevistador) i respostes (de l’entrevistat). Pot tenir un caràcter informatiu (explicar un fet) o d’opinió (interpretar-lo i valorar-lo).

L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat.

Les entrevistes poden ser de dos tipus.

• entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.

• entrevista d'opinió: se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.