El Complement Directe (CD) és el complement més directament relacionat amb el verb, és a dir, és com una extensió del seu significat. Els verbs als quals acompanyen s'anomenen verbs transitius; per contra, els que no en poden portar s'anomenen verbs intransitius.
El presentador ha trobat el guió de l'acte.
Demà coneixerem les noves companyes de classe.
Per localitzar-los s'ha de recordar que representen allò vist, allò fet, allò trobat... i que poden ser referits tant a objectes com a persones (en aquest cas, mai iniciats amb la preposició "a").
*Hem trobat a la Maria al centre comercial.
Hem trobat la Maria al centre comercial.
A més a més, admeten la transformació a la veu passiva, és a dir, el CD de l'oració activa passa a ser el Subjecte Pacient de l'oració passiva.
El públic aplaudirà l'artista en acabar l'espectacle.
L'artista serà aplaudit pel públic en acabar l'espectacle.
Sintagma Nominal: Ells escolten el professor de català; La Joana ha perdut el seu gos.
Infinitiu: Gràcies al bon temps, hem pogut anar a la platja; Han decidit tornar aviat.
Oració: Jo no penso que tinguis raó; Han volgut que vingui amb nosaltres.
Pronom: Agafa això; Ho ha dit molt clar; m'ha vist pel carrer.
ATENCIÓ
El CD, generament, no té estructura de Sintagma preposicional, a excepció dels casos següents:
davant de pronom personal tònic: t'estima molt a tu.
en l'expressió "l'un a l'altre": a classe es miren molt l'un a l'altre.
opcionalment davant de "tots", "tothom" i "ningú": us convido a tots a la festa; veu a tothom molt content; no va trobar a ningú al parc.
CD en forma de SN determinat (per article, demostratiu o possessiu): el - la - els - les
Ha agafat el llibre: l'ha agafat
No trobo la Maria: no la trobo
Agafarem els meus llibres: els agafarem.
Visitarem aquelles coves: les visitarem.
CD en forma de SN no determinat (sense determinant) o indeterminat (per indefinit, quantitatiu o numeral), en aquest segon cas, el pronom NO substitueix el determinant, que es manté a l'oració: en / ne
Hem trobat bolets: n'hem trobat.
Tindrem uns quants dies de festa: en tindrem uns quants.
Compraré tres revistes de viatges: en compraré tres.
CD en forma de pronom fort "això/allò" o oració subordinada: ho
Fes això!: Fes-ho!
No crec que tinguis raó: no ho crec.
CD en forma personal (sempre que no hi hagi un altre CD a l'oració i, en aquest cas, faci referència a la persona que rep l'acció del verb): em - et - es - ens - us
espereu-me a la porta!
t'estimo molt!
el meu avi es pentina cada matí.
ens acompanyen a casa.
mireu-vos al mirall, quina fila que feu!
ells s'esperen aquí.