ACCENTUACIÓ REGULAR

Les paraules polisíl·labes tenen una síl·laba tònica i les altres són àtones. En alguns casos, per faciliar la seva pronunciació, posem un accent gràfic a la vocal corresponent (per exemple, per diferenciar última, ultima i ultimà.) Aquest accent es col·loca seguint unes regles d'accentuació.

L'ACCENT GRÀFIC

Existeixen dos tipus d'accents: obert (`) i tancat (´). L'accent obert el poden portar les vocals a, e, o; l'accent tancat el poden portar les vocals e, i, o, u.

Així doncs, la vocal a només s'accentua oberta (à) i les vocals i, u només s'accentuen tancades (í, ú). Les vocals e, o es poden accentuar obertes i tancades, per tant, cal tenir en compte alguns criteris:

amb e oberta:

• la majoria de paraules esdrúixoles (excepte església, feréstega...): comèdia, matèries, molèstia...

• els gentilicis, les comarques: anglès, Vallès, Tarragonès, francès...

• els números ordinals: cinquè, sisè, setè...

• altres mots: perquè, cafè...

amb e tancada:

• la primera persona del futur: sortiré, aprovaré, tindré...

• la primera i la tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: saltés, vingués, perdés...

• altres mots: també, només, després, més, és, créixer, congrés...

amb o oberta:

• la majoria de les paraules esdrúixoles (excepte fórmula, tómbola, pólvora...): història, cròniques, Mònica...

• altres mots: això, allò, però, arròs, mòbil...

amb o tancada:

• la majoria dels adjectius acabats en -ós: ruïnós, curiós, fastigós...

• altres mots: sinó, córrer, racó...