atribut

VERBS COPULATIUS

• SER: serveix per mostrar caracterització (descriure qualitats, pertinences...), identificació (igualtat entre Subjecte i Predicat), possessió, mesura, matèria, temps...

  • En Joan és alt. Els meus pares són de Cadaqués; Nosaltres som musulmans.

  • L'Ada és l'alcaldessa. Tu ets alumne de l'escola.

  • L'estoig és meu. Les monedes són de la meva àvia.

  • L'àrea és de 150 metres quadrats.

  • La taula és de fusta.

  • Avui és festiu.

• ESTAR: fa referència a qualitats o estats transitoris.

  • La mar està calmada.

• SEMBLAR: indica aparença.

  • Amb aquestes ulleres, sembles més llest.

ESTRUCTURA

• Sintagma Nominal: El Rusky era el meu gos.

• Sintagma Adjectival: L'aula està molt fosca.

• Sintagma Preposicional: El gelat sembla de maduixa, però és de móra.

• Sintagma Adverbial: Jo sóc així.

• Oració: El director és qui has conegut a l'entrada.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

• Atribut en forma de SN determinat: el - la - els - les

  • Ell és el meu jugador preferit: Ell l'és

  • Els meus germans són aquells nois d'allà: Els meus germans els són.

  • Sí, és la meva xicota: Sí, l'és.

  • Ja són les cinc de la tarda: Ja les són!

• Atribut en forma de SN inderterminat, SAdj, SPrep o oració: ho

  • Serà professor: Ho serà.

  • Sembla de mentida: Ho sembla.

  • Són unes exagerades!: Ho són!

  • No és el que et volia dir exactament: No ho és.

• Repetició de l'Atribut, per donar èmfasi: en

  • Si que n'està d'enamorat, en Pere!

  • Que n'és de difícil, l'examen...