El subjecte és una estructura formada, majoritàriament per un Sintagma Nominal que concorda en persona i nombre amb el nucli del predicat.
Pot tenir diferents estructures i formes, i sempre es pot substituir per un pronom fort.
determinant + nucli:
En Joan ha arribat de les seves vacances.
L'arbre està ple de fruits.
determinant + nucli + complements
SAdj: El cotxe blau està mal aparcat.
SPrep: L'armari de l'habitació ocuparà tota la paret.
Aposició: El riu Besòs ha rectificat el seu curs.
Oració: El treball que has presentat és digne de ser publicat.
pronom fort
Ell ha arribat de les seves vacances.
Aquell està ple de fruits.
El meu ocuparà tota la paret.
categories substantivades
Adjectiu: El blau està mal aparcat.
Verb: L'esmorzar és a les 11h.
Adverbi: El demà és una incògnita.
Preposició: "Entre" és una preposició.
Conjunció: Els peròs sempre hi són quan discutim.
amb verb en forma personal
Qui arribi tard no entrarà a la festa => Ell no entrarà a la festa.
Que tu no entenguis l'exercici no vol dir res => Això no vol dir res.
amb verb en forma no personal
Infinitiu: Caminar molt et proporciona bona salut => Això et proporciona bona salut.
En moltes ocasions no escrivim el subjecte de l'oració perquè la persona gramatical ja va marcada a la terminació verbal.
Comprarem les entrades demà (nosaltres); has arribat tard a classe (tu).
Són oracions que, gramaticalment, no tenen un subjecte explícit. Només hi ha terminació verbal en 3a persona del singular.
verb meteorològic: plou molt, demà nevarà, fa vent...
oracions amb "haver-hi": hi ha gent que ja ha arribat; hi haurà conseqüències; hi havia una vegada...
impersonals reflexives: Es ven casa a la muntanya; Es veu que no arribarà a temps...
oracions amb cal, fa, convé: cal esmorzar abans de sortir; fa temps que no ens veiem; convé arribar aviat...