l'oració subordinada subtantiva es pot substituir per un SN que fa de complement del verb principal. Aquesta oració pot fer la funció de:

• • • Subjecte: Qui hagi acabat l'examen pot sortir de classe. - L'alumnat pot sortir de classe.

    • CD: Ha vist que li feies mal. - Ha vist la teva acció.

    • CI: Donarem una bona paga a qui ens ajudi a recollir. - Donarem una bona paga als ajudants.

    • CRV: Confio que tot surti bé. - Confio en les teves capacitats.

    • Atribut: Aquesta noia és qui t'ho explicarà millor. - Aquesta noia és l'especialista de la matèria.

            TIPUS DE NEXE

• • • • conjunció subordinada: que, si

        • Et demano si et vols casar amb mi.

        • No vol que surtis amb ella.   

      • pronom relatiu: que, qui

        • Qui vulgui sortir, ha de venir amb mi.    

      • Trobaràs allò que busques amb la nostra ajuda!

      • infinitiu:

        • Li agrada molt cantar a la dutxa.

        • Confia a arribar d'hora.     

l'oració subordinada adverbial fa la funció d'un adverbi o d'un complement circumstancial:

• • • de lloc: arribarem fins on tu vulguis. - arribarem a la muntanya.

    • de temps: Hem sortit de casa quan el rellotge tocava les dues. - Hem sortit de casa a les dues.

    • de manera: Feu els exercicis tal com jo us he explicat. - Feu els exercicis d'aquesta manera.

    • condicional: T'ajudaré si primer ho intentes tu. - En cas que necessitis ajuda, truca'm.

    • causal: Van guanyar el partit perquè els van preparar molt bé. - Van guanyar gràcies a una bona preparació.

    • final: Recollirem la classe ara per tal que puguin sortir abans.

    • consecutiva: Has suspès set assignatures, de manera que et quedes sense vacances!

    • concessiva: Sortirem d'excursió encara que plogui. - Sortirem d'excursió malgrat la pluja.

també es poden anomenat de relatiu; l'oració subordinada fa la funció de CN i depèn del substantiu de l'oració principal al que acompanya; les dues oracions estan unides per un nexe en forma de pronom que substitueix a aquell nom (anomenat antecedent) i té funció sintàctica pròpia a l'oració subordinada.

• • • El cotxe és nou. El cotxe està aparcat davant de casa meva.

                                              Subj.

• • • El cotxe QUE està aparcat davant de casa meva és nou.

                                CN    

            Funcions del pronom relatiu:

• • • • Subjecte: La ciclista que ha guanyat la cursa ha obtingut el millor temps personal.

      • CD: Les flors que has comprat avui decoraran el passadís.

      • CI: Les alumnes a qui entreguis el Graduat ja poden anar a fer la preinscripció.

      • CRV: Les coses en què penso a classe em fan distreure d'allò important.

      • CC: La discoteca on ens vam conèixer ha canviat de nom.

      • CN: L'alumne els pares del qual han vingut aquest matí ha de repetir curs.