Embedded Files
En aquest apartat trobarem la definició d'algunes figures retòriques amb exemples reals. Les figures es troben agrupades per la tipologia: semàntiques, fonètiques i sintàctiques.
FIGURES RETÒRIQUES SEMÀNTIQUES
FIGURES RETÒRIQUES SEMÀNTIQUES
Aquest tipus de recurs juga amb el significat de les paraules.
Aquest tipus de recurs juga amb el significat de les paraules.
antítesi
antítesi
Figura consistent en fer servir paraules, expressions o sintagmes amb significats oposats en un mateix vers, o en la mateixa frase:
Tindreu els ulls vessant, i les mans buides.
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
No sents cor meu, quin plorar i quin cantar?
epítet
epítet
Ús d'un adjectiu que fa referència a una qualitat pròpia del nom que acompanya de forma expressiva:
el negre carbó
les més humils engrunes
metàfora
metàfora
Relació d'analogia entre dos termes, un de real i un d'imaginari en què no hi ha cap mot de comparació, tot és per assimilació d'una idea respecte de l'altra.
Pot ser metàfora pura, quan només apareix l'element imaginari; o metàfora impura quan apareixen tots dos elements:
els raigs de sol són els fils daurats de la tarda (metàfora impura)
la Terra és una cambra on hi cabem tots (metàfora impura)
un trau sinuós obert en aquest obscur tapís (metàfora pura)
et vas fer copa on jo pogués beure (metàfora pura)
comparació
comparació
Relació d'analogia entre dos termes, un de real i un d'imaginari. En aquesta figura és necessari l'ús d'algun mot per introduir la comparació entre els elements (com, sembla...):
La platja sembla un cor abandonat.
Queien núvols com espases.
sol com l'ocell que deixa el niu.
ironia
ironia
Figura en la qual es diu el contrari del que es vol dir, normalment en clau de burla:
qui veïna pot tenir | quina sort divina. (poema en què critica les veïnes)
heu proclamat al món | la vostra proesa solidària. (poema que parla de l'inici d'una guerra)
metonímia
metonímia
Ús d'una paraula en lloc d'una altra amb la que manté una relació:
causa - efecte: els cabells blancs demanen respecte. (edat)
material - objecte: brindem amb els vidres plens. (gots)
autor - obra: al menjador hi té un Picasso. (quadre de Picasso)
origen, instrument, marca, símbol...
oxímoron
oxímoron
Consisteix a col·locar una paraula contrària a una altra de manera seguida:
aquesta obscura claredat que cau de les estrelles.
tenia a la cara un somriure trist.
una música callada omplia tota la sala.
sinècdoque
sinècdoque
Figura en què es fa servir una paraula que designa una part per fer referència a tot l'element.
va desaparèixer sota les onades. (el mar)
seré un cor dins la foscor. (persona)
en aquell poble hi havia trenta xemeneies. (cases)
sinestèsia
sinestèsia
Associació de dos elements provinents de dos camps sensorials diferents:
és color d'olor de poma.
sonava una música cega.
la duresa del seu somriure.
hipèrbole
hipèrbole
Figura que servei per exagerar de forma evident la realitat que es vol presentar:
trobaràs un lloc com mai abans hagis trobat al món.
era tan alt que no entrava per les portes.
ens va fer tanta gràcia que vam morir de riure.
personificació
personificació
Consisteix a donar qualitats humanes a éssers que no ho són:
la muntanya ens esperava allà al mig.
el bolígraf estava esgotat de tant escriure.
una fulla pensa que és lliure quan cau.
paradoxa
paradoxa
Unió d'idees que, aparentment, semblen contradictòries que amaguen una certa veritat:
vivia tan a prop de tots i tan lluny de tothom.
la copa de la vida, de la que bevent mories.
FIGURES RETÒRIQUES FONÈTIQUES
FIGURES RETÒRIQUES FONÈTIQUES
Juguen amb l'efecte del so de les lletres a les paraules.
Juguen amb l'efecte del so de les lletres a les paraules.
al·literació
al·literació
Repetició d'un o diversos fonemes tot produint un efecte sensorial per expressar una idea:
Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga.
Xoca l'embruix de clenxes arrauixades amb un equeix de xarpelleres fluixes.
onomatopeia
onomatopeia
Imitació de sons reals:
xop, xop, xop fa el nen a l'aigua.
ei, ai, au... cridava des del camp.
paranomàsia
paranomàsia
Joc de paraules en què es diferencien només per un so i es fa servir per aconseguir un sentit concret:
Esclava indigna | que cobeges vitalitats: sagna i signa | el teu rescat.
Benamada Marta morta, com pots viure sense sang?
homofonia
homofonia
Fer servir mots o sintagmes que sonen igual però s'escriuen diferent de forma seguida:
conill, per què tems al temps?
Sent el metro, que fa cent anys.
FIGURES RETÒRIQUES MORFOSINTÀCTIQUES
FIGURES RETÒRIQUES MORFOSINTÀCTIQUES
Juguen amb l'estructura i l'ordre de les paraules als versos.
Juguen amb l'estructura i l'ordre de les paraules als versos.
anàfora
anàfora
Repetició d'un mot o grup de mots a l'inici de dos o més versos per reforçar-ne el sentit:
Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets.
enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes.
Seràs roure, seràs penya
seràs mar esvalotat
paral·lelisme
paral·lelisme
Repetició d'una mateixa estructura sintànctica en dos o més versos:
M'enfangaria el rostre
M'empassaria el món.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.
asíndeton
asíndeton
Absència de conjuncions de coordinació que són substituïdes per singes de puntuació (generalment comes) per donar sensació d'acceleració i per intensificar l'expressió:
Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada, pàtria.
Veieren el mot anorreat, desfet, tancat, blasmat.
polisíndeton
polisíndeton
Repetició de conjuncions per remarcar l'expressió:
I en tenen per a tot i no s'abasten gens
i encara en deuen a qui més estimen.
El poble és tu i tu i tu
i més gent que no coneixes
hipèrbaton
hipèrbaton
Alteració forçada de l'ordre gramatical de l'oració per aconseguir un ritme, una entonació o una rima: adequada:
l'enramellada Flora
per cobrir de les illes la nuesa
nova catifa de verdor ha estesa.
encavallament / encadenament
encavallament / encadenament
Trencament de l'ordre la frase, que queda repartida entre el final d'un vers i l'inici de l'altre:
a la vora de mar. Tenia
una casa, el meu somni.
Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol.
quiasme
quiasme
Consisteix en disposar de forma creuada els elements de dos versos:
Collim de dia la rosa
i de nit el gessamí.
Salabrugues per coixí
per llençol les gavarreres.
interrogació retòrica
interrogació retòrica
Pregunta que no espera resposta:
Alcem els ulls amunt com qui clama tots els astes.
Hi serem a temps encara?
¿Serà així que, en el camí de la fosca,
anirem a l'encontre de la llum?
Page updated
Google Sites
Report abuse